|
Continua la calma. Ahir a última hora va entrar una mica de vent que el vaig aprofitar però va ser poca cosa i de direcció no massa bona per el meu rumb. Així que lo del gasoill comença a ser realment preocupant. Segons els partes demà hauria de tenir vent i si aconsegueixo enganxar-me a una baixa que passa per sobre potser tingui vent per dies, però si no, estaré per aquí, per terra de ningú, amb brises inconnectes, suas i de curta duració que em fan fer bordos i maniobres continuament. De totes formes la vida a bord així és molt cómoda. Es pot cuinar tranquilament, deixar el plat a la taula sense que surti disparat, igual que la botella d’aigua. És un luxe poder navegar en aquestes condicions però el problema és que no arribaré mai així. Crec que ara tindreu un pont de quatre dies. A veure si durant les vostres vacances el vent treballa, ja que no ha aparegut els altres dies. Des de que vaig surtir, el divendres al migdia, ja porto cinc dies i només he vist un mercant. No hi ha massa trànsit per aquí. Aquest matí, abans de les albes he vist una llum i m’he quedat per veure si era un barco i quin rumb portava. Al final era una llum blanca que feia intermitents cada deu segons. No sé que hi devia haver, però tot i passar bastant llun, he variat el rumb per separar-me encara més. Ara aquí són les set del matí hora caribenya, sis hores menys que vosaltres, i la meva posició és la següent:23º55.6 N, 56º43.5 W, no tinc vent i navego a 3 o 4 nusos a motor al rumb 45. Em queden per arribar a Azores 1684 milles. Quim |
|
|
M’he llevat just en el moment en que el sol sortia per la meva proa, a l’horitzó. Avui la calma xixa és total. El vent ha desaparegut del tot a mitja nit i navego a motor amb molt poques revolucions per no gastar massa gasoill. Segons els partes tinc dos dies de calma així que no sé si continuaré amb el motor engegat fins que arribi el vent o l’hauré de parar i quedar-me un temps per aquí surant. Segons vegi com baixa l’agulla decidiré. Sempre el vas estalviant i al final arribes a Azores amb el dipòsit plè. De totes maneres no crec que aquest any sigui el cas perquè porto tots els dies amb poquíssim vent. Això no ho sabré fins al final. És maco de veure però es fa estrany. Un Atlàntic tant plà, tant encalmat. Aprofito per carregar bé totes les bateries del veler, de la càmara de fotos, dels telèfons, semla que el convertidor avui treballarà de valent. Tammateix estic dubtant de conectar la nevera. No sé que posar-hi, potser alguna llauna de coca cola o llimonada. Potser la llet que la guardava per quan fes més fred. Per aquestes zones tropicals, quan obro un tetrabrik de llet, si no me’l bec al mateix dia es fa malvé, a no ser que el posi a la nevera que normalment no porto conectada. Així ho reservo per quan estic més aprop de les Azores, on, em la temperatura exterior les coses no es fan mal bé tant ràpid. És possible que avui jugui el Barça amb el Manchester. Estic molt desconectat i amb la BLU no logro sintonitzar els partits. El dissabte vaig voler escoltar el Barça amb el Depor però era imposible. Potser avui que estic més lluny de terra tingui més bona propagació. De totes maneres espero que algú m’enviarà el resultat. Només dir-vos que per aquí tot va molt bé, massa tranquil, de moment. Quim |
|
|
Per fí han tornat a sortir les estrelles, després la lluna i de matinada el sol. La pluja ha desaparegut i el vent semblava que s’instal.lava amb força. Ha estat només per uns moments. He hagut de fer un riç a la major i un altre al gènova però al cap de molt poca estona ja tot estava com abans. El vent no supera els 7 o 8 nusos d’intensitat. Almenys fa sol i això sempre anima. El vent em continua entrant del Nordest i no puc anar a rumb directe. Això fa que retalli molt poquetes milles cap a destí. Avui quan he fet els càlculs havia retallat unes 82 milles respecte a les Azores. M’han enviat uns partes on em diuen que tendré poc vent i calma els dos propers dies. Després sembla que hauria de tenir un vent del Sudoest. Com ja vaig dir ahir, paciència. Avui he esmorzat un peix volador que he trobat a coberta. Estic passant pel mar dels “Zargazos”, que són unes algues que floten per l’oceà. Sota les algues és plè de vida. He passat per escassos metres d’una fusta que estava surant i he vist un peix a sobre, com si estigués parant el sol. Quan m’he aproximat amb el veler ha fet uns quants moviments, semblants als espasmes i s’ha tornat a caure a l’aigua, refugiant-se sota la fusta on s’hi podien veure peixos més grossos. Sembla que aquest serà un viatge tranquil, per disfrutar-lo, el que passa és que m’he picat amb un veler anomenat “Wild Woman”. L’últim en arribar a Azores paga les copes dels altres. Espero guanyar perquè elles són cinc tripulantes i si tinc de pagar les copes de totes em quedo a la ruina. Per altra part m’han donat uns dies de vantatge ja que el seu veler és més gros i més ràpid. De moment no tinc notícies seves, ja us aniré informant qui va davant. Quim |
|
|
Porta tota la nit pluguent. Durant el dia ha estat similar. Sembla que el vent no vol saber res de mi i el Bora Bora. Començo a estar una mica preocupat. El primer dia va ser molt assoleiat però des d’aleshores no he vist ni el sol ni la lluna. El veler està immaculadament net de coberta. Tampoc ha tingut ocasió de mullar-se perquè les esquitxades no han arribat a coberta. El segon dia no vaig fer més de 85 milles. Això em preocupa relativament poc. El que m’agradaria és que hi hagués vent, sol i lluna. Sinò tinc la sensació que he deixat tot lo bó a Antigua. Avui començaven les regates i jo apenes he avançat dues centes milles en tres dies. Espero que això m’ho compensi Eol, el deu dels vents. Per millorar el meu estat d’ànim em poso un compac. Sempre tinc l’esperança que la música ho arreglarà tot. La veritat és que les hores passen més ràpid. Em quedo amb la cançó “Mediterraneo” d’en Serrat. Aquest és el meu destí i la meva cançó preferida. L’escolto dues o tres vegades seguides i l’estat d’ànim millora. Queda poca estona de llum i sembla que aquesta nit tornarà a ser fosca, doncs els núvols i la pluja no desapareixen. “A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos…” Això no pot fer res més que millorar així que paciència i a esperar. Fins aviat, Quim |
|
|
Hola de nou. El primer dia ha estat molt tranquil. Ha estat un dia semblant al Mediterrà, vent suau durant el dia i calma xixa a la nit. Al final he aconseguit de retallar 125 milles al destí de les Azores. El calor dins el veler és insoportable de dies i a fora et cremes tota la pell. Quan es fa fosc la cosa millora. De moment vaig guanyant nord i una mica d’est però el vent és bastant escàs. Estic bastant cansat després de la primera nit i després del ritme que portavem al Carib. Durant les regates de clàssics no teniem ni un moment per descansar. A les vuit esmorzar, a les nou al barco, a les deu i mitja la sortida. A les dues s’acabava, dinar i a la platja una estona. A les sis començaven les festes organitzades pels participants. Sopar, pollastre o hamburguesa, podies anar canviant cada dia. Surtir per les festes i els bars i tornar a dormir. Hem fet unes regates molt bones, però lo més important és que ens ho hem passat molt bé. Ara comencen les regates dels velers moderns. Estava convidat a navegar amb el Fortuna, un maxi de 25 metres que va fer la volta al món. La temptació era molt forta i la insistencia del capità quasi conseguiex que em quedi però havia de començar la tornada. Espero que algun dia tornaré a tenir la oportunitat de navegar en un veler com aquest. Per aquí tot continua igual. Vent molt suau, poques ones i molta calor. La meva posició a les 18:00 hora espanyola del dissabte 26 d’abril és: 18º32 N i 60º 06W. Navego a uns 4.5 nusos al rumb de 40º Fins aviat, Quim |
|
|
Hola a tots, fa tres hores que he sortit a la mar. He canviat el ritme caribeny pel ritme de l’Atlàntic. He sortit des d’Antigua, una illa que m’ha deixat completament enamorat. La sortida ha estat molt emotiva. He recollit l’ancla i he isat la major. He navegat de través per la bahia de Falmouth fins l`última boia on he parat el motor i he desenrotllat el gènova. A fora hi havia els tripulants del Fortuna, del Talhatta, del Moama i del Vagabundo. Tots ells han sortit amb els dinguis i amb el catamarà per donar-me un últim adeu i m’han acompanyat unes quantes milles. Han sonat les bocines, els crits d’adeu, m’han cantat per l’emisora “adios con el corazón …” M’he emocionat com poques vegades a la vida em passa. Al matí ens hem abraçat un a un, ens hem donat la mà, ens hem desitjat sort. Hi ha hagut poques paraules però les mirades eren sinceres i ho deien tot. Aquesta gent m’ha acollit com si fos un més de les seves famílies. No sé com seria Antigua sense ells però jo he tingut la sort de passar per aquí i trobar-los. L’Antonio, l’Arantxa, la Sofia i la Miriam del Fortuna. L’Angeles, en Rafa, en Ramón i en Kiko del Thalatta. En Juan Antonio del Vagabundo, i en Dominique i l’Assís del Moama. L’Adela del Wild Woman que va marxar ahir, La Bibi, en Sergi i en David, que fa deu dies van surtir rumb a Espanya. Els del Caliope, en Joan del Neo, en Vincent i la Nono, en Max, la Guadalupe, la Kits, en Germán, en Peter i molts més que m’endescuido. Torno a estar sol amb el Bora Bora, camí d’Azores. |
|
|
El jove begurenc, va protagonitzar una xerrada al Centre Educatiu Municipal de Palafrugell. L'acte estava inclòs en un Cicle de Conferències anomenat "Viatjar: una experiència de vida". Els organitzadors de l'event són l'Ajuntament de Palafrugell, el Centre Municipal d'Educació del mateix poble i la Fundació Universitat de Girona. Quim Carreras els va parlar sobre el recent vitage a bord del "Bora Bora" amb el qual ha creuat l'Atlàntic en solitari. |
|
|
